La música és tan part de la vida com la pròpia existència, sense música el món seria molt més apagat.  Dic això perquè és el que penso jo i ja de pas per introduir un descobriment que no fa molt temps vaig tenir la sort d’experimentar, gràcies a la banda sonora de la pel·lícula 500 days of summer (amb una falsa traducció al castellà com a 500 días juntos, els que l’heu vist ja sabreu perquè).

El descobriment en qüestió és Regina Spektor. Una delicia per l’oïda i amb unes conçons que t’enganxen tan per l’espontanietat de la cantant com per la naturalitat amb que les canta.

Regina Spektor és una noia d’origen Rus amb una família molt musical que va mudar-se del seu país natal amb els seus pares al mític Bronx de New York. Les seves arrels musicals eren clàssiques, tocant el piano des de petita. Com que els seus pares no van poder emportar-se l’instrument, ella anava aquí i allà simulant que el tocava en qualsevol espai que trobava.

De mica en mica es va anar empapant d’estils diversos (pop, jazz) que va barrejar amb la seva formació clàssica per crear l’estil propi del que ara fa gala. Va començar sent telonera de The Strokes, una banda de Nova York del 1998, i quan el productor Gordon Raphael va escoltar els seus primers discos (més aviat cintes de cassete), autoeditats de forma casolana per ella mateix, va quedar ensizat per l’estil de la seva cançó i de la manera que les interpretava.

Amb això ja porta 3 àlbums esplèndids, que us recomano ferventment que escolteu perquè segur que us convertiu en admiradors de la seva manera de fer cançons. L’últim que ha tret, Far, per mi és el millor i més complerts, però en tots els altres hi ha cançons magnífiques i altres que mostren clarament la seva espontaneïtat.

Us deixo amb 2 videos de dues de les cançons que m’agraden més d’ella. Espero que us hi enganxeu també.

Us

On the Radio

Més informació: Regina Spektor Wikipedia

Regina a Spotify: Spotify Link