autor foto: Robert Adrian Acosta

La societat ha anat tendint a deixar els sentiments de banda i guiar-se per un materialisme extrem basat en poder, violència, en definitiva perdre el respecte a l’ésser humà com a tal. Això en el terreny polític, educatiu, social, etc…

Els sentiments representen allò que ens fa humans, allò que ens porta a tenir compassió, el que ens fa enamorar-nos, el que ens frena de fer quelcom inhumà i el que ens empeny a buscar el nostre propi camí. No es poden deixar de banda els sentiments de les persones, d’un poble, d’un món, i crear una paret de lleis imposades, de normes creades per l’avarícia, l’insolidaritat, el poder cegat pels diners, pel seu propi poder.

Quan un poble necessita gestionar els seus recursos, se’l priva de la pròpia llibertat de fer-ho; quan un poble genera una riquesa, se’l roba i priva de poder reclamar el que ha produït amb suor i treball; quan un poble té una llengua pròpia i una riquesa cultural valuosa, se’l priva de poder expressar-la lliurement, de poder reivindicar-la com a seva i de fer que perduri; quan un poble vol simplement ser el que és, se’l priva de ser-ho i se li imposa una manera de pensar, de fer i de sentir que no és propietat de ningú més que d’ell mateix.

Quan es llença foc a un poble i se li tanquen les barreres perquè no pugui fugir de les brases, aquell poble o bé mor cremat o utilitza totes les seves forces per sortir de la presó.

Quan un poble és maltractat, marxa i no mira enrera.