Historial de febrer, 2011

8 de febrer de 2011

Ahir va ser una nit inoblidable, una nit d’un final relatiu per un futur de noves sensacions, que desitgem que siguin almenys iguals que les que hem sentit els seguidors dels Amics de les Arts a cada nou concert al que hem assistit durant aquest temps.

Ahir vaig assistir sol al concert de final de gira, vaig comprar l’entrada sense planejar res quan només quedaven 2 localitats. No acostumo a agafar entrades per concerts amb tant de marge, però aquest cas s’ho valia. L‘últim Bed&Brakfast dalt d’un escenari i, a més a més, al gran Palau de la Música. No obstant aquesta soledat, el caliu humà i l’energia projectada per aquests grans artistes, em va fer oblidar completament aquest aspecte.

Com ja vaig explicar al post sobre els Amics 2.0, aquest grup de 4 nois com tu o com jo que han fet vibrar carpes, sales de festes, auditoris i per últim 2 dies seguits un Palau de la Música que lluïa com sempre, però amb un vibracions infinitament positives i sentides a flor de pell per ells i per nosaltres.

Molts han comparat els Amics de les Arts amb el grup Manel o simplement amb aquest nou estil que ha sorgit a la música catalana (jo mateix) en un sentit depreciatiu, de repetició, de “mira, uns altres iguals”. Sense desmerèixer als grans Manel, no tenen res a veure. Els estils poden ser semblants, les lletres poden seguir un estil comparable (Els Rolling Stones estan emmarcats dins els mateix estil que molts grups, però ells han destacat per sobre), però aquests 4 nois no només han fet caçons i les han tocat i cantat magníficament bé, s’han guanyat al públic pel seu esdevenir proper, d’oferir cada dia una cosa nova als seguidors, per ser originals en els petits projectes, als quals ningú ha obligat, i que ens han beneficiat directament a nosaltres. Una de les diferències entre ells i altres és que sempre hem sentit que eren molt a prop.

Ara es retiren dels escenaris per forjar un nou disc, espero que sense voler ser millors perquè és el que toca, sinó seguint igual, seguint amb la seva manera de guanyar-se el públic, seguint amb la seva simpatia i humor, amb això els nous temes sortiran millor o igual, però segur que tindran el seu esperit.

Amics Forever! Gràcies per aquests grans moments!



1 de febrer de 2011

Pels que no sabeu que és això de l’AppleTV, un resum ràpid:

L’AppleTV és un dispositiu multimedia via wifi per reproduir a la TV podcasts, youtube … i tot allò que tens a l’iTunes al teu PC o Mac (música i videos). Les anteriors versions venien amb un disc dur intern, però l’última es basa en la transmisió per wifi i incorpora la possibilitat de lloguer i compra de pel·licules. Cal dir que la versió Espanyola de l’Apple TV 2G no ofereix lloguer i compra de series de televisió, ni Netflix , però d’això en parlarem a la 2a Part.

Entrem doncs a la definició activa del dispositiu, vull fer un petit anàlisi sobre què permet fer l’AppleTV des d’una visió personal després d’adquirir-lo fa unes 3 setmanes. Ho faig en 2 parts per no omplir tant el mateix post. Let’s go doncs:

La primer ullada

Com tot el que fa apple, el sistema operatiu que incorpora el dispositiu té un entorn simplista, fàcil de manejar, però amb una aparença agradable i eficient.

Per navegar per les opcions s’utilitza un petit comandament que, de fet, és el mateix que el que porten els Macs en els últims models. De fet també funciona si l’utilitzes en qualsevol Mac.

També com els altres dispositius de la poma, si no fas res, l’AppleTV passa a la inactivitat com si estigués apagat, consumint (crec) com si així fos. Per tant el dispositiu no té cap botó d’apagat, l’únic que has de tocar és el comandament.

Llegeix el que queda de l’article »