Historial de l'Espai ‘Mira què fan ara’

21 de gener de 2011

Amb aquestes paraules fa pocs mesos va neixer un podcats amateur d’humor anomenat Microbis.

El vaig descobrir gràcies a la xarxa social Twitter, on estàn molt actius i on utilitzen els comentaris de la gent per engegar concursos on regalen la tan preuada samarreta del programa (jo encara no l’he aconseguit, però no cedeixo en l’intent).

Bé, al grà. Els components d’aquest programa podcast són Sergi Llorens (@sergi) , Ester Ventura (@estercita)Carles Herrera (@dimoniet), amb la incorporació de David Alandí (@davidtsh) des de fa 2 capitols. Bé, a part de la Tanit i el Sembei que furulen per allà, ja sabreu qui són …

Microbis és un programa d’humor molt en la linea de La Segona Hora de RAC1. El compte de Twitter oficial del podcast és @Microbisnet, però també els podeu trobar al seu grup de Facebook aquí.

Existeixen diverses seccions que omplen l’hora i poc que dura la gravació “radiofònica”, de fet cada vegada en van afegint més. Algunes d’elles són aquestes:

No tenim àvia: Recull de tots els tweets i comentaris de Facebook sobre Microbis. No s’en deixen cap, així que si publiques alguna cosa segur que la comenten. A mi ja m’han mencionat algunes vegades, és el que té ser un freak que només fa que toca’ls-hi la pera :P

Brutícies: Aquesta secció recopila les noticies més importants que s’han pogut inventar. Molt originals, de veritat, algunes et creus fins i tot que han passat.

Secció Musical de Carles Herrera: El Carles deleita als podcasters amb les cançons més esperpèntiques que et pugis imaginar. Això si, ben comentades i analitzades científicament.

Lo del Japó: En els dos últims capítols David Alandí ofereix un recull de cançons japoneses d’origens diversos, fent una mica de repàs de la cultura Japo a través d’elles. La intro karaoke de la secció no té preu (Hi-Ho!!!). Atenció! Apreneu a cantar la cançoneta que d’aquí poc faràn un concurs on s’escollirà el que millor la interpreti. Al loro!

I altres moments divertits que s’inventen i s’aniràn inventant amb molta originalitat, n’estic segur.

Un podcast que no us podeu perdre si voleu passar una estona divertida i si voleu entrar en aquest món de Microbis, però dels bons, dels que us fan oblidar els mals moments i us summergeixen en un petit món de bogeria sana.

Els voleu escoltar? Doncs no diré gaires coses més perquè espero que les descobriu per vosaltres introduint-vos en el seu món. Teniu diverses maneres de descarregar els capitols, les dues principals a continuació:

- Podcast Microbis a iTunes. És a la secció de comèdia i el veureu de seguida, està al TOP.

- Web www.microbis.net. Podreu escoltar-ho allà mateix o descarregar l’MP3.

Per últim dir que cada nou episodi em venen unes ganes terribles d’estar allà amb ells per compartit la creativitat que desprenen. Si és que ja són com de la família … SI, aquesta llepada de cul que els estic fent és perquè estic infectat … i es que tinc Microbis per tot arreu!!



17 de febrer de 2010

Hi havia una vegada un espai on la gent entrava a veure cinema, però on l’experiència era diferent. Uns amables empleats oferien unes ulles estranyes de cartró amb un “vidre” vermell i un altre blau.  Però quina sorpresa que quan aquelles ulleres es col·locaben devant els ulls, la pantalla es convertia en un espai on les imatges adquirien una dimensió més.

Però tornem a la realitat, allò passava en una època on no es sobreexplotava fins a l’infinit la innovació al cinema. La realitat es molt menys il·lusionant. El cine en 3D amb la qüalitat que ara tenim a totes les sales, està molt bé, a mi m’agrada i crec que és una evolució (en part) lògica.  Però la idea és donar una nova dimensió a aquelles películes de qüalitat que poden explotar  aquest nou format. Però com tot, la pasta és la pasta, i totes les productores cinematogràfiques han agafat aquesta tecnologia amb la babeta caient del llavi al més pur estil Homer Simpson. Ens ve a sobre una onada desesperant de cinema basura en 3D. Si es que se’ls don una joguina y el que fan és cremar-la.

Aquesta rabieta que estic exposant, és probocada per la noticia impressionant de que es vol realitzar una pel·lícula sobre Meccano (no el grup de música, sinó el joc de Meccano de tota la vida), específicament el seu producte més famós, Erector Set (si,si, el nom és correcte). Que no se vosaltres, però jo no tenia ni idea que el Meccano tenia una edició que es deia així (quin món de conyes perdudes en el temps, aix …). Evidentment aquest gran film només es pot fer en 3D, ja que es fa un desastre cinematogràfic, s’ha de fer “a lo grande”. A aquesta pel·lícula li seguiran (i no és conya) el Cluedo. Monopoly, Mister Músculo, … i ves a saber què més.

Jo voto a que es faci una pel·lícula d’aquest tipus però aquí,  ja que últimament ens apuntem a tot allò americà.  Seria espectacular una pel·lícula catalana o espanyola de TENTE. Si és espanyola, el repte d’incloure la típica escena de llit “made in spain” amb estructures TENTE seria, com a mínim, curiosa (o friki de collons, cada u que trii l’adjectiu que prefereixi).



3 de febrer de 2010

On habiten les coses salvatges? On poden habitar més que en el cor d’un nen amb pors, ilusions i molta molta imaginació…..un nen com tots els nens.

Dins de cada un de nosaltres hi ha hagut coses salvatges, potser encara les hi ha, potser encara hi viuen amagades amb ganes de destrossar allò que és bonic i de córrer sense parar ni tenir en conta la direcció.

M’agraden les meves coses salvatges, hi ha que son petites, que gairebé no parlen i es mostren molt puntualment….un dels meus monstres pretén ser intel·lectual i seriós, però li falta un braç….l’altre és tot cor però busca coses que no estan dins meu, vol anar més enllà del que jo li puc donar. En tinc un que és pura ràbia, amb una gran banya que sempre està de mal humor, però que a la vegada és l’únic amb la capacitat prou gran com per entregar-se plenament a un altre….estic plena de monstres….de coses salvatges…

Soc una nena gran farcida de monstres, és per això que si tu també estas ple de coses salvatges et recomano sense cap mena de dubte aquesta petita gran pel·lícula.