Una gota, dues gotes, tres gotes. L’insistent degoteig de la copa abocada lleugerament al parquet de l’estança, em va despertar com un nado desperta al ser obert a la vida fora de la matriu. El narcòtic efecte d’una somnolència espontània em va descobrir en una espai momentàniament desconegut, una penombra tèbia apaivagada per la lleugera pluja de claror de la llum de la tauleta propera a la butaca. Quina hora era? Les 7, les 8? Recordava lleugerament el moment en que havia caigut en aquell són imprevist. Assegut a la butaca estava llegint el diari jurídic. L’article principal del periòdic, relatava un cas complex que implicava una suma força quantiosa a favor d’una de les dues parts. Una dona jove apareixia asseguda a una de les cadires del jutjat. L’abatiment era palès en la seva expressió. En el seient contigu, un advocat jove intentava suavitzar el sofriment que la noia expressava, no obstant la seva expressió denotava culpabilitat. Aquell cas s’havia escapat de les seves inexpertes mans de lletrat. Un cas com un altre, una situació força freqüent on una pobre treballadora havia estat assetjada sexualment pel cap d’una important empresa tecnològica on aquesta exercia de secretaria novell. El peix gros somreia àmpliament expandint tota la seva extensió toràssica, recoberta d’una voluminosa i greixosa carcassa, que ben bé podria salvar-li la vida en una nova era glacial. Al costat y amb expressió triomfal apareixia jo amb un dels meus magnífics vestits marca Massimo Dutti, que tanta presència em donen en aquests judicis tan polèmics. N’estava orgullós y per això havia decidit encetar aquella magnífica ampolla de Chardonnay que em van regalar en el meu primer cas d’èxit. Era un altre cas guanyat, però no se perquè aquella tarda necessitava celebrar-lo com si fos el millor, celebrar que era un exitós advocat que es rifaven tots els clients importants del país. Llegeix el que queda de l’article »