Per aquells que encara no estan enamorats d’ella.

Mai la vida d’una persona m’havia interessat tant, he llegit molt sobre la seva vida, la seva obra i els seus sentiments. M’he endinsat indiscretament i amb un lleu sentiment de culpa dins la seva vida íntima llegint les cartes que va escriure a amics, amants i al seu Diego.

Dir que es la millor pintora de tots els temps, segurament seria equivocat, la seva tècnica, pot sembla tosca determinades vegades, o la seva temàtica pot fer crear desconcert al que la mira per primera vegada, però l’obra de la Frida és un auca de la seva vida.

Coneixent la seva obra, coneixes la seva vida, no hi ha falsedats, dobles intencions o un intent de moral o doctrina.

La seva obra és tal qual ella i ella és la seva obra, per això no podia ser de cap altre manera que estigui plena de autorretrats, perquè ella pintava el que coneixia, i no hi havia res que conegués millor, que ella mateixa.

És fàcil sentir-te a prop d’ella si has conegut el dolor, la soledat o l’amor intens i desgarredor d’estimar a aquell que és de tothom i de ningú.

El seu amor per Diego va ser infinit i infinites son les evocacions d’ell a la seva obra.

Una bona manera d’apropar-se a ella és fer-ho a través de la pel·lícula del mateix nom que ella, per a mostre un botó: