Articles etiquetats ‘social’

21 de gener de 2011

Amb aquestes paraules fa pocs mesos va neixer un podcats amateur d’humor anomenat Microbis.

El vaig descobrir gràcies a la xarxa social Twitter, on estàn molt actius i on utilitzen els comentaris de la gent per engegar concursos on regalen la tan preuada samarreta del programa (jo encara no l’he aconseguit, però no cedeixo en l’intent).

Bé, al grà. Els components d’aquest programa podcast són Sergi Llorens (@sergi) , Ester Ventura (@estercita)Carles Herrera (@dimoniet), amb la incorporació de David Alandí (@davidtsh) des de fa 2 capitols. Bé, a part de la Tanit i el Sembei que furulen per allà, ja sabreu qui són …

Microbis és un programa d’humor molt en la linea de La Segona Hora de RAC1. El compte de Twitter oficial del podcast és @Microbisnet, però també els podeu trobar al seu grup de Facebook aquí.

Existeixen diverses seccions que omplen l’hora i poc que dura la gravació “radiofònica”, de fet cada vegada en van afegint més. Algunes d’elles són aquestes:

No tenim àvia: Recull de tots els tweets i comentaris de Facebook sobre Microbis. No s’en deixen cap, així que si publiques alguna cosa segur que la comenten. A mi ja m’han mencionat algunes vegades, és el que té ser un freak que només fa que toca’ls-hi la pera :P

Brutícies: Aquesta secció recopila les noticies més importants que s’han pogut inventar. Molt originals, de veritat, algunes et creus fins i tot que han passat.

Secció Musical de Carles Herrera: El Carles deleita als podcasters amb les cançons més esperpèntiques que et pugis imaginar. Això si, ben comentades i analitzades científicament.

Lo del Japó: En els dos últims capítols David Alandí ofereix un recull de cançons japoneses d’origens diversos, fent una mica de repàs de la cultura Japo a través d’elles. La intro karaoke de la secció no té preu (Hi-Ho!!!). Atenció! Apreneu a cantar la cançoneta que d’aquí poc faràn un concurs on s’escollirà el que millor la interpreti. Al loro!

I altres moments divertits que s’inventen i s’aniràn inventant amb molta originalitat, n’estic segur.

Un podcast que no us podeu perdre si voleu passar una estona divertida i si voleu entrar en aquest món de Microbis, però dels bons, dels que us fan oblidar els mals moments i us summergeixen en un petit món de bogeria sana.

Els voleu escoltar? Doncs no diré gaires coses més perquè espero que les descobriu per vosaltres introduint-vos en el seu món. Teniu diverses maneres de descarregar els capitols, les dues principals a continuació:

- Podcast Microbis a iTunes. És a la secció de comèdia i el veureu de seguida, està al TOP.

- Web www.microbis.net. Podreu escoltar-ho allà mateix o descarregar l’MP3.

Per últim dir que cada nou episodi em venen unes ganes terribles d’estar allà amb ells per compartit la creativitat que desprenen. Si és que ja són com de la família … SI, aquesta llepada de cul que els estic fent és perquè estic infectat … i es que tinc Microbis per tot arreu!!



10 de novembre de 2010

A aquestes alçades tothom troba normal la promoció de músics per Internet, diriem que el Music 2.0 s’ha incorporat a la normalitat de l’internauta. Però hi han artistes que van més enllà i aprofiten les eines que aquest nou món social els posa a l’abast, per donar un enfoc diferent a la seva trajectòria.

Una mostra indiscutible d’aquesta manera de d’actuar està en Els Amics de les Arts que es poden anomenar perfectament Amics 2.0. La música no és només notes, instruments i veu, un grup o cantant ha de saber donar al públic un afegit extra que generalment es materialitza en els concerts i la manera de fer-los. El Amics ho donen tot als concerts i el feeling amb el públic és indiscutible, però aquest feeling no només apareix dalt de l’escenari.

Els Amics de les arts deuen el seu èxit a Internet, està clar, penjar les seves caçons a la xarxa va ajudar a que les pogués escoltar tothom i pujés la seva fama com l’escuma. L’èxit els va ajudar a editar el seu primer disc de discogràfica, “Bed&Breakfast”, i a fer concerts a punta pala. Però mentre altres grups es separen d’aquests orígens per donar-ho tot a l’escenari, voltar per aquí i per allà, fes noves cançons … els Amics 2.0 fan tot això i més, doncs estan en contacte directament amb els seus fans via Twitter, Facebook i actualitzen molt freqüentment els seu bloc amb novetats, experiments o simplement expressant l’emoció del concert de dia anterior o donant les gràcies per tot a tothom.

Exemples d’això és la magnífica versió en Japonès que van realitzar del seu hit homenatge a Bola de Drac “Per Mars i Muntanyes”. Però aquesta versió té cua, doncs va ser realitzada a partir del contacte amb un fan “bloguero” amb seudònim Capitan Urias (al twitter @CapitanUrias) guanyador fa res del premi Bitacoras al millor videoblog per La Arcadia de Urias. El Capitan els va ajudar a traduir la cançó al japonès amb l’ajuda de Marc Bernabé (traductor de Shin-Chan en Català, entre d’altres) i de tot això en va sorgir un treball impecable i un homenatge ja amb totes les lletres !

A part d’això, han anat penjant els nous clips de les cançons de Bed&Brakfast, fent crides a la gent per fer una foto conjunta després d’un concert (al local dels Amics de les Arts de Terrassa per exemple) i no paren.

Personalment trobo molt lloable aquesta manera d’actuar, fan fer-te més fan, no només de les seves cançons, sinó de tot aquesta xarxa social que crean al seu voltant. No ho dubtis, agrega’ls al twitter ( @amicsdelesarts )apunta’t al seu grup del facebook o visita el seu Bloc (que aviat canvia de disseny) entraràs en un món creatiu i divertit.

Aquí us deixo la versió de “Per Mars i Muntanyes” en japonès:

Seguiu així Amics!



26 de agost de 2010

Les xarxes socials tenen aquest punt misteriós, que t’hi enganxes sense saber molt com ni el perquè de tot plegat, però t’hi enganxes.

En el meu cas primer va ser el Facebook i ara és el Twitter, curiosament en l’ordre invers de l’antiguitat real de les dues xarxes socials. De fet cada vegada trobo més útil el segon que el primer i ara explicaré perquè.

Facebook enganxa més aviat perquè hi trobes a tothom, pots afegir el que vulguis, pots saturar tranquil·lament el mur de tots els teus amics amb missatges de les diverses aplicacions que es poden utilitzar, afegir vídeos a “tutiplen”, entrar en grups diversos, penjar tota mena de fotos … i després de tot això, actualitzar el teu estat. No és un ordre que segueixi tothom, però generalitzant no vaig gaire mal encaminat. Això fa que Facebook estigui ple de palla, palla i més palla, afegint la ràbia que fa que només t’apareixin missatges de Farmeville, galletitas de la suerte, el mensaje diario de la Bruja Lola, etc…

Llegeix el que queda de l’article »



26 de abril de 2010

Ens trobem a l’era mòbil, cada dia hi han novetats en telefonia mòbil, cada setmana s’anuncia una nova onada de nous dispositius de tot tipus, però estem davant d’una nova onada d’aparells brossa com passa tantes vegades en la tecnologia avui en dia? Mil dispositius que només es centren en modes, apariència, … però sense funcionalitats innovadores ni originals? Crec que no.

És cert que la innovació en els dispositius segueix sense ser gaire interessant però és simplement perquè aquest fet ha deixat d’estar centrat en el hardware de l’aparell, en el seu interior. Actualment el veritable interès dels dispositius mòbils es centra en el seu Sistema Operatiu i les possibilitats que pot donar als desenvolupadors per crear aplicacions que, ara si, apostin per la innovació. El cos dels mòbils evoluciona igualment, però aquesta evolució es va simplement en afavorir al Sistema Operatiu amb més potència de procesament, més memòria, més autonomia, etc. Tot això perquè ara ja no tenim només els ordinadors a sobre l’escriptori o en una bossa de portàtil, ara els ordinadors es porten a la butxaca.

Llegeix el que queda de l’article »



2 de març de 2010

Detonant: ADN. Los suicidios se convierten en la primera causa de muerte externa

Hi ha una mania persecutòria dels medis, diaris, quès, adns, … de buscar “la primera causa” de tot. “Primera causa de despidos”, “primera causa de abortos”, “primera causa de suicidios” … “primera causa de subnormalidad”! Aquesta no la posen eh! Seria molt més útil, segur.

Si és com si ho veies. Escolta, que tenim un buit al diari de demà, ens queda mitja pàgina sense res, que fiquem? A veure, busca a l’arxiu de “Primeras causas” a veure què és el que encara no em publicat. “Primera causa de atragantamiento por xicle” … no, massa evidente . “Primera causa de peritonitis aguda”, no! Massa complex … “Primera causa de muerte externa” . Això, que és així com interessant!

Ai, déu meu. On anem a parar. A l’hecatombe. Cada dia sorgeixen més noticies inútils i la desinformació d’allò que veritablement importa està a l’ordre del dia. Entre això i que els polítics en comptes d’anar a treballar, van al patí a jugar i es barallen per qualsevol xorrada, anem llestos. Però no tot és negatiu, la vida és meravellosa. I gràcies a aquesta convicció que intentem implantar-nos ben endins del Cervell, intentem que totes aquestes coses ens rellisquin i seguir amb allò important a la vida, sobreviure i divertir-se. Perquè sense diversió es sobreviu poc.

I aquí acaba la reflexió inconnexa del dia.

He dit.



11 de febrer de 2010
Ai, quin gran món aquest de les xarxes socials. Al principi eren 4 gats, 4 frikis que es dedicaven a compartir la seva vida en els inicis de les xarxes socials, molt més austeres que actualment, es clar. Ara la majoria del món té un compte al Facebook, un altre majoria comparteix el seu dia a dia a base de tweets i Google amb el seu últim joguet Buzz s’ha tirat de cap en aquest maxembrat de “sociabilitat”.  I com en totes aquestes coses, hi ha polèmica, molta gent posa el crit al cel, les converses a l’hora d’esmorzar a la feina es centren en discussions que si mola o no mola,  les noticies en parlen i la bola es fa més i més gran.
Però dins aquesta polèmica hi ha diversos punts de vista, opinions diverses, persones diferents de fet:

Realitat na’mas: Els que passen de xarxes socials i coses d’aquest tipus perquè prefereixen el contacte real coma única manera de sociabilitat. Per aquests el facebook és el dimoni … quita bicho!

I’m cool: Sóc guai perquè tinc facebook, tothom en té i jo vull anar a la moda. Després tenen el compte obert i està allà mort de fàstic o només l’utilitza per fer-se amic de tothom. Per aquests ni twitters, ni buzz, el facebook és cool i hi pots trobar la xurri que has conegut a la discoteca i que no t’ha donat el seu mòbil (però si el seu nom, es clar).

Mi tesoro: La llum de l’ordinador amb obscuritat al voltant seria l’imatge d’aquest tipus, aquell/a que viu dins del facebook a l’extrem. Aquest també estaria dins la imatge típica d’informàtic que tants i tants anys ha estat patint el col·lectiu. Per aquests el facebook és la vida.

Diversitat: Actualitzar l’estat des del movil, compartir la vida de realitat social dins la sociabilitat virtual, aquesta és la línia d’actuació d’aquells que convinen la realitat i la virtualitat per crear en el facebook o qualsevol xarxa social, en un espai per compartir de tot i comunicar-se amb la gent afegida. Per aquests el facebook forma part de el seu dia a dia i tenen ganes de compartir-lo.

Cada persona té la seva opinió i, de fet, això fa que el món sigui una mica interessant. El que no es pot fer es criticar gratuïtament a aquells que utilitzen les xarxes socials , cada persona té les aficions que té i el respecte és una qualitat que s’està perdent a la nostre societat.

Les xarxes socials són el present i el futur d’internet, vulguem o no vulguem. Variaran, estaran més integrades al nostre fer de cada dia a internet, però una vegada han aparegut no marxaran. Una de les avantatges d’internet, es la llibertat per decidir que vols i què no vols, així que deixem-nos de criticar aquells que utilitzen les últimes joguines de la xarxa, deixem que cada persona faci el que vulgui, comparteixi amb el món el que desitgi, perquè la llibertat és això no? No limitar la manera de viure de ningú.

Personalment m’agrada compartir les coses que faig, saber l’opinió de la gent, poder comentar fotografies o moments diversos amb tothom. Opino que això és molt més sociable que quedar-se amb una visió individual de les coses.

Internet va oferint-nos noves eines per fer de tot i més, per comunicar-nos, per compartir … Vols donar l’esquena a l’evolució, innovació o com se li vulgui dir, o et vols unir a tot això per fer-ho més gran i/o millorar-ho? Tu tries.